Pastori |
Pastors La primera cançó de bressol la canten els pastors; la nit és silenciosa: a penes es mou el vent. És un cant llunyà, és la música dels prats; els grills s'amaguen: la lluna és com el sol. I canten els pastors, i canten la pau; s’aturen les estrelles: a la cova el vent guarda silenci. El vel de Maria perfum de rosada, les mans de Josep protegeixen l'amor. Ha nascut a la cova el Rei del Nou Temps, ha nascut el Rei dels Pobres, ha nascut l'esperança. I canten els pastors, i canten la pau; s’aturen les estrelles: a la cova el vent guarda silenci. |