On suuri sun rantas' autius
Popular Finesa / Matti Hyökki (N. 1946)

Texto

On suuri sun rantas' autius

On suuri sun rantas autius,
sitä sentään ikävöin:
miten villi sorsan valitus
soi kaislikossa öin.

Joku yksinäinen eksynyt,
joka vilua vai keroi
jok'on kaislikossa kierrellyt
eik' emoa löytää voi.

Sun harmajata aaltoas olen
katsonut kyynelein,
ens' surunsa itkenyt rannallas
mun on oma nuoruutein.

On syvään sun kuvasi painunut
ja sitä ikävöin,
olen villisorsaa kuunellut
mä sielä monin öin.
és gran la solitud de la teva costa

és gran la solitud de la teva costa.
Em fa sentir enyorança
del lament d'aquell aneguet salvatge
que ressonava entre els joncs a la vesprada.

N'era un de solitari i perdut,
un, que plorant de fred,
feia voltes entre els joncs
sense trobar la seva mare.

Les teves onades grises
he observat amb ulls plorosos.
En la teva costa va vessar
les primeres llàgrimes ma joventut.

La imatge roman gravada en el més profund
i encara l'enyoro.
He escoltat l'ànec salvatge
en aquell lloc moltes nits.

(Traducci: Gustau Gallardo)

Audio

Sopranos Descargar     
Contralts Descargar     
Tenors Descargar     
Baixos Descargar