Madrigal Mon cor tinc pres catiu en mig d'un verd boscatge mon cor està catiu en mig d'un bosc joliu. Mon cor tinc pres, lligat en mig d'una muntanya i esta desemparat tot ple de pena estranya, sols en amar s'afanya que no sé de què és viu Mon cor està ferit per una gentil nina que mai non sent delit ni troba medicina puix d'amar non s'indina ans fuix com la perdiu. |