L'eternel est son nom
L'éternel est son nom. Le monde est son ouvrage; Il entend les soupirs de l'humble qu'on outrage, Juge tous les humains avec d'égales lois, Et du haut de son trône interroge les rois. Des plus fermes états la chute épouvantable, Quand il veut, n'est qu'un jeu de sa main redoutable. Et les faibles humains, vains jouets du trépas, Sont tous devant ses yeux comme s'ils n'étaient pas. |
L'etern és el seu nom L'etern és el seu nom. El món és la seva obra; ell escolta els sospirs de l'humil ultratjat, jutja tots els humans amb idèntiques lleis, i des de dalt del seu tro interroga els reis. Dels estats més potents la caiguda espantosa, quan ell vol, és només un joc de la seva mà esfereïdora. I els febles humans, vanes joguines mortals, són tots davant el seus ulls, com si no hi fossin pas. (De la tragèdia "Esther", escrita per Jean Racine en 1689. Inclòs en l'obra Fünf Chöre, composta cap a 1850 per Franz Liszt, 1811-1886) Traducció de Gustau Gallardo |
Tots | Descarregar |
Sopranos | Descarregar |
Contralts | Descarregar |
Tenors | Descarregar |
Baixos | Descarregar |