La cantata El campaner de Taüll va ser composta l'any 1988 per Josep Vila i Casañas i estrenada aquell mateix any per la Coral Cardedeuenca, formació que Josep Vila dirigia aleshores i a la qual va dedicar la composició. El poema forma part del recull Cançons de la lluna al barret que Miquel Desclot havia publicat l'any 1978.
L'obra s'estructura en quatre moviments i està escrita per a cor mixt, piano, dues flautes, clarinet, fagot i quintet de corda. La instrumentació, inicialment pensada per a menys instruments, va ser revisada pel compositor l'any 2006.
La versió que la Coral Espígol va interpretar en el concert del 30è anversari (18 de juny de 2010) va suposar l'estrena absoluta de la versió revisada d'aquesta obra.
El campaner de Taüll porta una barba tan blanca com la del bon Pirineu i una cabellera llarga; té un didal de mar als ulls i el xaloc a la mirada; és tan alt com el cloquer i més vell que la campana. Un pit-roig al finestró l'ha desvetllat a trenc d'alba i el campaner de Taüll ha enfilat, corrents, l'escala, calçat amb esclops de sol, a dir el seu somni d'albada al tornaveu de la vall. I ha desfermat la campana. Qui l'ha sentit de primer ha estat el vell del vilatge d'Erill la Vall, que no dorm, i després el vell de Caldes i després el de Boi, que són gent de la contrada, i s'ajunten amb delit a la crida inesperada. Així s'encenen al vent la gent de Ponts i Oliana, la d'Andorra i de Bellpuig, la de Portbou i l'Escala. De Ripoll i la Bisbal, la de Berga i de Terrassa. La d'Amposta i el Masnou, la de Valls i Vilafranca... Les batallades, a peu, també fan la serralada i incendien Perpinyà, Argelers, Ceret i Prada... I se'n van a Manacor, a Maó i a Eivissa, en barca, i a Gandia, Vinaròs i Guardamar, en tartana. El campanam revoltat fa tremolar tot el mapa, que s'agita com un mar i que aixeca grans onades. I el campaner de Taüll, des de dalt de la muntanya, campaneja com un foll perquè no s'apagui l'aire. |
El campanero de Taüll lleva una barba tan blanca como la del buen Pirineo y una cabellera larga; tiene un dedal de mar en los ojos y el siroco en la mirada; es tan alto como el campanario y más viejo que la campana. Un petirrojo en el postigo lo ha desvelado al amanecer y el campanero de Taüll ha subido, corriendo, la escalera, calzado con zuecos de sol, para decir su sueño de alborada en el tornavoz del valle. Y ha desatado la campana. Quien primero lo ha oído ha sido el viejo del pueblo d'Erill la Vall, que no duerme, y después el viejo de Caldes y después el de Boi, que son gente de la comarca, y se ajustan con deleite al llamamiento inesperado. Así se encienden al viento la gente de Ponts y Oliana, la de Andorra y de Bellpuig, la de Portbou y l'Escala, de Ripoll y la Bisbal, la de Berga y de Terrassa, la d'Amposta y el Masnou, la de Valls y Vilafranca... Las campanadas, a pie, también hacen cordillera e incendian Perpinyà, Argelers, Ceret i Prada... Y se van a Manacor, a Maó y a Eivissa, en barca, y a Gandia, Vinaròs y a Guardamar en tartana. El campanero indignado hace temblar a todo el mapa, que se agita como un mar donde recrecen las olas. Y el campanero de Taüll, desde arriba la montaña, campanea com un loco para que el aire no se apague. |
Pàgina 5 | Descarregar |
Pàgina 8 | Descarregar |
Pàgina 18 | Descarregar |
Pàgina 20 | Descarregar |
Pàgina 21 | Descarregar |
Pàgina 30 | Descarregar |
Pàgina 39 | Descarregar |
Pàgina 5 | Descarregar |
Pàgina 9 | Descarregar |
Pàgina 16 | Descarregar |
Pàgina 20 | Descarregar |
Pàgina 21 | Descarregar |
Pàgina 30 | Descarregar |
Pàgina 32 | Descarregar |
Pàgina 39 | Descarregar |
Pàgina 5 | Descarregar |
Pàgina 11 | Descarregar |
Pàgina 17 | Descarregar |
Pàgina 20 | Descarregar |
Pàgina 30 | Descarregar |
Pàgina 33 | Descarregar |
Pàgina 39 | Descarregar |
Pàgina 5 | Descarregar |
Pàgina 10 | Descarregar |
Pàgina 18 | Descarregar |
Pàgina 19 | Descarregar |
Pàgina 30 | Descarregar |
Pàgina 32 | Descarregar |
Pàgina 33 | Descarregar |
Pàgina 39 | Descarregar |
Pàgina 41 (NOU) | Descarregar |