Nadala primerenca
Poema de Miquel Peris (1917-1987)

Text

Nadala primerenca

Sota l’empar de la nit
vora la llar masovera
l’adolescent bressolera
comboiava un dolç neguit.

A la seva ombria
cap nin no ha niat
si ella és l’aimia
Déu serà l’amat.

Sota l’empar de la nit
la fosca de blaus s’omplena
l’amor maternal alena
de sublims delers reblit.

A la seva ombria
cap nin no ha niat
si ella és l’aimia
Déu serà l’amat.

Sota l’empar de la nit
mentre la verge somnia,
un raig de l’estel teixia
la flassada del bres buit.

A la seva ombria
cap nin no ha niat
si ella és l’aimia
Déu serà l’amat.